L’altre dia vaig veure a TV3 el programa Mestres. El programa va quedar molt bonic, molt ben fet, molt emotiu i amb paraules i reflexions molt sàvies de molts mestres. Va quedar clar que tenim bons professionals amb vocació, dedicació i idees clares i molt vàlides del que ha de ser l'educació. Fantàstic, no? Doncs res, ja podem anar a dormir tranquils. :)
Si parlem de la vocació, per què no parlem també dels mals mestres que mai han tingut vocació o l'han perdut i pul ·lulen d'escola a escola perquè totes se'ls treuen de sobre? Si estem d'acord que un bon mestre et pot salvar la vida ajudant-te a descobrir el teu potencial, també podem recordar que un mal mestre et pot espatllar l'interès per una matèria o fer-te perdre un any sense aprendre res tot i les bones notes. Si volem parlar de com s'aprèn a fer de mestre, per què vam passar tan de puntetes per la formació que s'imparteix a la facultat de magisteri? Els problemes que troben els mestres per funcionar ni tan sols s'han esmentat en el primer programa. Problemes amb el sistema educatiu, amb l'Administració, amb els alumnes, amb els pares ... no existeixen a Tv3. I
finalment, per què no surten experts en educació, científics, pensadors ...?
finalment, per què no surten experts en educació, científics, pensadors ...?
I és que canviar les estructures socials, com ara, l'escola, costa Déu i ajuda. Tots els mitjans omplen pàgines parlant del sistema finlandès i del seu èxit però ningú es proposa copiar el que té de positiu.
Anunci del programa:
A continuació veureu on es situen els estudis de la televisió on fan Mestres:
