Mestres

L’altre dia vaig veure a TV3 el programa Mestres. El programa va quedar molt bonic, molt ben fet, molt emotiu i amb paraules i reflexions molt sàvies de molts mestres. Va quedar clar que tenim bons professionals amb vocació, dedicació i idees clares i molt vàlides del que ha de ser l'educació. Fantàstic, no? Doncs res, ja podem anar a dormir tranquils. :)

Si parlem de la vocació, per què no parlem també dels mals mestres que mai han tingut vocació o l'han perdut i pul ·lulen d'escola a escola perquè totes se'ls treuen de sobre? Si estem d'acord que un bon mestre et pot salvar la vida ajudant-te a descobrir el teu potencial, també podem recordar que un mal mestre et pot espatllar l'interès per una matèria o fer-te perdre un any sense aprendre res tot i les bones notes. Si volem parlar de com s'aprèn a fer de mestre, per què vam passar tan de puntetes per la formació que s'imparteix a la facultat de magisteri? Els problemes que troben els mestres per funcionar ni tan sols s'han esmentat en el primer programa. Problemes amb el sistema educatiu, amb l'Administració, amb els alumnes, amb els pares ... no existeixen a Tv3. I
finalment, per què no surten experts en educació, científics, pensadors ...?

I és que canviar les estructures socials, com ara, l'escola, costa Déu i ajuda. Tots els mitjans omplen pàgines parlant del sistema finlandès i del seu èxit però ningú es proposa copiar el que té de positiu.

Anunci del programa:

A continuació veureu on es situen els estudis de la televisió on fan Mestres:

Ver Tv3 TV Catala en un mapa más grande

Tema 4. L'educació i els mitjans de comunicació.

Com a introducció al tema serà interessant que comencis fent un repàs del punt 1.6 del tema 1.

Incorporar l'Educació per als Mitjans de Comunicació (EMC) al currículum escolar pot adoptar tres formes:

La primera com a assignatura pendent, aquesta forma s’ha experimentat en alguns països i s’ha vist que no acaba de funcionar ja que s’ha convertit en una assignatura marginal a la qual s’ha donat poca importància.

La segona integrada en els dissenys curriculars de les diverses assignatures. Aquesta forma es contempla al Disseny Curricular de Base de Reforma educativa espanyola. L’EMC es redueix a les preocupacions del professorat de cada assignatura per la qual cosa queda molt desconnectada dels mitjans de comunicació.

I l’última forma, com a tema transversal a tot el currículum. Aquesta forma d’inclusió dels objectius i continguts referents a l'Educació en els Mitjans de Comunicació a l'escola, com a eix transversal, sembla la més adient ja que, malgrat les dificultats organitzatives i pedagògiques que comporta la generalització i desenvolupament d'aquests temes. Aquest és el plantejament que es recull des del Departament d'Ensenyament.

1. Sobre el "LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual" és interessant que t'informis sobre què és el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i en llegeixis la introducció i les conclusions. Al teu bloc, destaca, de les vint conclusions que s'hi presenten, les tres que et semblen més interessants des de la perspectiva de l'escola.

Què és el CAC?

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és l'autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de la normativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tant els públics com els privats.
El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrència en el sector.

El CAC es regeix per la Llei 2/2000, de 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, així com per la llei marc del sector, és a dir, la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

El CAC és integrat per deu membres, nou dels quals són elegits pel Parlament de Catalunya a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris, per una majoria de dos terços. L'altre membre, que n'és el president o presidenta, és proposat i nomenat pel Govern després d'escoltar l'opinió majoritària dels nou membres elegits pel Parlament.

Els mandats són, en tots els casos, de sis anys, no renovables. Els membres del Consell estan sotmesos a un règim d'incompatibilitats que els impedeix tenir interessos, directes o indirectes, en empreses audiovisuals, de cinema, de vídeo, de premsa, de publicitat, d'informàtica, de telecomunicacions o d'internet.

La Llei encomana al CAC un seguit de funcions:

• Atorgar els títols que habiliten per prestar el servei de comunicació audiovisual i garantir-ne el compliment de les condicions.
• Vetllar pel compliment de la normativa reguladora de l'audiovisual, en particular dels principis del pluralisme polític, social, religiós, cultural i de pensament.
• Vetllar pel compliment del pluralisme lingüístic i pel compliment de la normativa sobre el català i l'aranès.
• Vetllar pel compliment de la legislació sobre protecció dels infants i els adolescents.
• Vetllar pel compliment de la legislació sobre publicitat.
• Garantir el compliment de les missions de servei públic assignades als mitjans públics.
• Emetre informe previ pel que fa als avantprojectes de llei relatius al sector audiovisual.
• Emetre informes a iniciativa pròpia, del Parlament o del Govern de la Generalitat.
• Emetre un informe anual sobre l'actuació del CAC i la situació del sistema audiovisual a Catalunya.
• Promoure l'adopció de mesures de coregulació i d'autoregulació en el sector audiovisual.
• Exercir, a instàncies de les parts en conflicte, funcions arbitrals i de mediació.

Informació extreta de la web oficial: http://www.cac.cat/

Tot seguit es mostren les vint conclusions que es presenten al Llibre Blanc: "L'educació en l'entorn audiovisual":

1. Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.

2. L'entorn audiovisual no és un fet natural, sinó el producte d'unes pràctiques, institucions i rutines humanes i socials. Per tant, és transformable i ofereix la possibilitat d'imaginar polítiques de comunicació amb l'objectiu d'adequar-lo a les necessitats i valors socials.

3. Ha de ser possible aconseguir que els valors de la indústria i del mercat audiovisual no contradiguin els valors del civisme i de la societat democràtica. Especialment, la televisió pública, que sota cap concepte pot inhibir-se de l'obligació estatutària d'emparar, sostenir i finançar continguts lligats amb aquests valors.

4. La tasca ha de començar per una responsabilitat compartida, fruit del diàleg entre les parts implicades: la indústria i els operadors, l'Administració i les institucions polítiques, els educadors, les famílies i la infància i el jovent.

5. Alguns dels continguts audiovisuals són caracteritzables com a continguts de risc perquè suposen un perill potencial que pot o no tenir conseqüències directes o indirectes en la formació dels teleespectadors i teleespectadores.

6. El consum mediàtic creixent i abusiu, juntament amb la manca de formació de les persones, predisposen que l'impacte dels continguts de risc influeixi negativament en la població infantil, sobretot en aquella que és socioculturalment més vulnerable.

7. No tots els nens i joves viuen en contextos que assegurin una compensació adequada del potencial dels mitjans de comunicació, és a dir, un context familiar atent o una actitud familiar crítica.

8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.

9. Encara que es considera que les famílies tenen una gran responsabilitat en el consum infantil de televisió, és evident que no podran assumir-la si els falta informació i, en especial, si el sistema mediàtic no es fa al seu torn responsable de la tasca de protecció de la infància.

10. L'ajut a les famílies, o la responsabilitat compartida, implica un esforç continuat d'informació sobre els continguts televisius i de vigilància sobre els continguts que s'emeten en les franges horàries infantils. Caldria no desaprofitar les associacions i els moviments socials implicats en l'entorn audiovisual.

11. Per a la indústria audiovisual, els nens i nenes són uns consumidors especialment llaminers i fàcils de manipular, la qual cosa es posa en relleu en les campanyes mediàtiques i publicitàries que acompanyen la programació televisiva en general.

12. Tanmateix, i paradoxalment, hi ha poca programació específica per a la infància i la que hi ha tendeix a ser substituïda per programes per a adults. La televisió catalana és una excepció en el conjunt de les televisions de l'Estat espanyol, ja que disposa d'un canal dedicat exclusivament a infància i jovent. Però aquesta iniciativa necessita més reconeixement i suport pressupostari.

13. La tradició en la programació infantil a Catalunya hauria de recuperar la vitalitat que tingué en altres moments i cal impulsar-la políticament i pressupostàriament.

14. La producció d'animació a Catalunya no rep el suport suficient, a pesar d'haver aconseguit un reconeixement internacional molt notable. Només el 6% de l'animació televisiva espanyola que s'emet és de producció pròpia (el 75% de la qual és catalana). L'escassa atenció a la producció pròpia, en general, i en particular la que s'adreça a la infància no es correspon amb la voluntat de mantenir una identitat cultural específica.

15. La producció audiovisual i multimèdia pròpiament educativa és gairebé inexistent. La inversió privada o pública és molt escassa i resta molt per fer per tal d'adaptar aquest sector a l'ensenyament en el seu conjunt (continguts curriculars i professorat) i a l'ús de les noves tecnologies. La inversió en continguts educatius a Internet també és molt baixa. És alarmant, també, l'absència d'investigació sobre educació i el nou entorn audiovisual.

16. No hi ha, en l'actualitat, un canal públic pròpiament educatiu. Només algunes franges d'algunes televisions públiques estatals o autonòmiques ofereixen programes de suport a les escoles. El balanç és molt deficient si es compara amb la majoria de països occidentals.

17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:

• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.

• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.

• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

18. La superació d'aquest divorci hauria de tenir en compte una bona educació en comunicació audiovisual; s'entén per educació audiovisual el plantejament de dos objectius inseparables:

• Ensenyar als nens i nenes a comprendre i a expressar-se en el llenguatge audiovisual.

• Formar-los per tal que sàpiguen dialogar críticament amb la realitat audiovisual i dosificar-la racionalment.

19. És urgent un esforç i una implicació major de l'Administració per tal que l'educació en comunicació audiovisual, tant des de l'aspecte purament tecnològic com des del de la formació en la lectura dels mitjans, arribi a les escoles d'una manera menys voluntarista. Cal potenciar la introducció d'un currículum oficial d'educació en comunicació.

20. És imprescindible que la investigació en educació i mitjans es potenciï i es coordini. Som molt lluny de poder comptar amb els indicadors empírics que assegurarien un bon coneixement del camp d'estudi.

Un cop llegida la introducció i la conclusió del Llibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual" a continuació, destacaré de les vint conclusions que s'hi presenten, les tres que em semblen més interessants des de la perspectiva de l'escola:

1. Els mitjans audiovisuals construeixen una mena de medi ambient constant en la vida dels nens i els joves. Són un factor innegable de la socialització i també de l'educació o formació de la infància.

He triat aquesta perquè diu que els mitjans audiovisual vénen a ser com una mena de medi ambient constant en la vida tant dels nens com dels joves, i que és un factor molt important de socialització i d’educació. Llavors considero que és molt important que televisió i escola vagin en una mateixa direcció, perquè si l’escola ensenya un valor, però la TV en mostra uns altres totalment diferents confondrem els nens, i molt segur tindran més incidència els de la TV que no els que s’ensenyin a l’escola. És important que els valors del mercat audiovisual no vagin en contra del civisme. Caldria un diàleg entre totes les parts: administració, pares, indústria audiovisual i educadors per anar tots a una. Alguns continguts poden ser molt perjudicials per als nens i joves, ja que consumeixen TV en excés.

8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tan sols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.

Un dels grans perills és el consum indiscriminat de televisió. Moltes vegades els nens estan sols veient la TV sense cap adult al costat, i donada la manca de capacitat crítica certs programes els pot fer mal. Els màxims responsables de controlar què consumeixen els seus fills són les famílies, però també és responsable el sistema mediàtic, i no es poden programar certs tipus de programes en unes franges horàries en què els nens poden accedir-hi fàcilment.

16. No hi ha, en l'actualitat, un canal públic pròpiament educatiu. Només algunes franges d'algunes televisions públiques estatals o autonòmiques ofereixen programes de suport a les escoles. El balanç és molt deficient si es compara amb la majoria de països occidentals.

Encara que la prioritat de la TV és sobretot entretenir i informar, estaria bé que si més no les televisions públiques tinguessin programes educatius i donessin un suport a les escoles, totes les parts s’haurien de posar d’acord, a formar els nens en valors. Però no és així i s’observa un divorci entre televisió i escola. En primer lloc, perquè la TV no fomenta els valors que ensenya l’escola, en segon lloc, perquè a les escoles no s’aprofiten massa els audiovisuals, i tercer i últim lloc, perquè tant consum de televisió treu temps a l’estudi i al descans.

2. Llegeix el "Manifest per l'educació en comunicació" i enllaça'l des del teu bloc fent-ne un breu comentari.

http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%E2%80%99educacio-en-comunicacio/

Últimament el món ha canviat molt. El coneixement, la informació i la tecnologia són fonts directes de poder. La gent té poc control sobre els processos que defineixen el marc de la vida actual, com la globalització o la tecnologia. El poder consisteix avui a imposar codis d’informació. La realitat gairebé no compta, importa l’impacte mediàtic. Es mitjans ens donen consignes i visions simples de la realitat. Cal desmentir aquests tipus de missatges i donar eines per entendre el món en tota la seva complexitat.

Mentre per una banda la proliferació de tecnologies de la comunicació, la comercialització i globalització dels mercats de la comunicació o l’augment de la interactivitat estan transformant les nostres relacions amb els mitjans de comunicació.

Per l’altra banda, observem amb preocupació com els esquemes educatius actuals romanen en una inquietant paràlisi davant les transformacions socials i comunicatives del nostre món.
Per això s’han aixecat veus que proposen camins per redissenyar l’educació, que ha de ser la inversió social més important del nostre temps, formant professorat amb projectes pluridisciplinars basats en les noves formes de comunicació; i oferint a l’alumnat la possibilitat de ser persones ben informades.

Cal democratitzar l’accés a la informació, per donar eines d’anàlisi davant la informació i així evitar l’analfabetisme mediàtic i l’atonia cultural, volem fer una crida a totes les institucions, entitats, associacions, centres educatius, mitjans de comunicació o persones a títol individual, per tal de construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació i on els continguts es basin en la participació, en la democràcia i en l’ètica.

Si volem aconseguir tot el que hem dit anteriorment hem de seguir les línies d’actuació següents:

- projecte educatiu d’innovació que sigui capaç de potenciar la motivació i el sentit crític de l’alumnat. S’ha de dotar als alumnes d’uns criteris ètics davants dels mitjans de comunicació.

- S’hauria d’exigir una dotació tecnològica audiovisual en tots els centres docents, sobretot en el camp de la producció dels mitjans.

- Impulsar programes de formació del professorat i d’assessorament als centres docents en el camp de l’Educació en Comunicació. En aquest sentit val la pena remarcar que les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) han de tenir un obligat contingut tècnic, però, també un contingut de reflexió sobre els objectius de les noves tecnologies, i un contingut d’educació ètica, analítica i crítica davant els mitjans de comunicació.

- Impulsar convenis de col·laboració entre mitjans de comunicació i centres educatius.

- Elaborar, per part de professionals del món educatiu i de la comunicació, material didàctic per a l’Educació en Comunicació.

- Seria bo incorporar professionals de la comunicació al projecte social i cultural de l’Educació en Comunicació.

-Crear consells educatius en els mitjans de comunicació que representin un marc per a la cooperació entre les institucions mediàtiques, educatives i familiars, on es vetlli pels drets de la infància i la joventut, on s’estimulin programes sistemàtics d’Educació en Comunicació des dels mitjans.

3. Fes una síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d'una assignatura sobre "educació mediàtica" i comenta'n els avantatges i els inconvenients que comportaria.

L’Eurocambra ha plantejat la introducció d’una assignatura d’“Educació mediàtica” als col·legis. Els eurodiputats subratllen la necessitat de millorar les infraestructures a les escoles perquè tots els nens puguin tenir accés a Internet. I també proposen l’alfabetització mediàtica de les persones grans.

L’informe elaborat per l’Eurocambra diu que l’educació mediàtica ha de formar part dels plans d’estudi en tots els nivells de l’educació escolar. Per aconseguir-ho proposa la creació de l’assignatura “educació mediàtica”, la qual ha de tenir un caràcter pràctic i pluridisciplinar.

També diu que l’educació mediàtica ha de tenir una gran importància en les escoles especials perquè els mitjans de comunicació tenen una funció molt destacada per superar els obstacles de comunicació que comporten moltes discapacitats.

També recomana que les persones grans siguin incloses en les tasques d’alfabetització mediàtica, que pot realitzar-se en llocs com associacions o residències de la tercera edat.

Per últim dir que el text recomana que l’educació mediàtica informi sobre aspectes com respectar els drets de propietat intel·lectual i sobre la seguretat de dades i privacitat.

Avantatges:
- Estar al dia de les noves tecnologies.
- Millorar la comunicació de les persones amb discapacitat.
- Eliminar l’analfabetisme mediàtic.
- Ensenyar a ser conscients que s’han de protegir les dades d’un mateix, i ensenyar a vetllar per la privacitat.

Inconvenients:
- Caldrà una forta inversió.
- No tot el professorat està preparat.
- Pot crear aïllades, que només es relacionin a través de l’ordinador.

http://www.europarl.es/sala_prensa_ultimas_noticias.php?id=4953&opcion=3&accion=rp

Telemonegal

Telemonegal és un programa de BTV presentat per Ferran Monegal. El senyor Monegal convida els teleespectadors a fer un passeig televisiu per les diferents cadenes, en què compara els tractaments d’una mateixa notícia, comenta aspectes polèmics de l’anomenada teleporqueria, parla dels aspectes positius dels programes i també dels més còmics. Critica durament aquells programes que ell considera teleporqueria. Un cop feta la crítica, es fa una entrevista a un personatge relacionat amb el món de la televisió.

Personalment opino que aquest programa és bastant bo, i de la manera que fa la crítica es diferencia de la resta de programes. M'agrada ja que diu sincerament tot el que pensa, i més d'un cop m'ha fet riure amb la crítica que fa.

Des d'aquest bloc recomano als internautas que vegin aquest programa. Perquè us feu una idea a sota podeu veure un fragment del seu programa i un altre de la paròdia que en fan d'aquest programa a Polònia.

Ja saps què és el "podcasting"?

El terme podcàsting deriva de les expressions anglosaxones 'Play-On-Demand' (POD), que vol dir 'reprodueix en demanda' i 'broadcasting', que vol dir radiodifusió i webcasting. El podcàsting és similar al programari de vídeo i dispositius com el TiVo, que permeten mirar el que vols quan vols enregistrant i emmagatzemant el vídeo. El podcàsting generalment s'utilitza amb arxius d'àudio si bé aquesta tecnologia es pot utilitzar per a qualsevol classe d'arxiu, incloent actualitzacions de programari, imatges i vídeos.

És a dir, el podcàsting permet l'enregistrament de ràdio per Internet o programes d'àudio d'Internet similars. Aquests enregistraments es poden descarregar a un reproductor portàtil (com per exemple un iPod) per poder escoltar l'enregistrament a qualsevol lloc o bé directament des de l'ordinador.

Sovint aquesta tecnologia s'utilitza conjuntament amb la tecnologia RSS que permet comprovar si hi ha nous arxius i descarregar-los de manera automàtica.

Val a dir que a Catalunya, la primera iniciativa relacionada amb el podcàsting es produeix gràcies a la col·laboració de dos mitjans de comunicació, Vilaweb Vilassar de Mar i Vilassar Ràdio, el juny de 2005, en proves, i el novembre del mateix any, ja degudament sindicat.

Informació extreta de http://ca.wikipedia.org/wiki/Podcasting. Cliqueu el link per saber més sobre el podcasting.

Tema 3. La transmissió de valors mitjançant la presentació de models

1. Fixa't en tres personatges d'alguna sèrie de televisió que emetin actualment i descriu-los tenint en compte les "pautes d'anàlisi de personatges" que s'indiquen al dossier. Tria'ls ben diferents entre ells i comenta, també, quina "manera de ser" creus que transmet cadascun.

Els tres personatges que es descriuen a continuació són extrets de la telenovel·la El cor de la ciutat, que s’emet de dilluns a divendres de 15:50 a 16:25hores a TV3. Aquesta telenovel·la situa els seus personatges a la ciutat de Barcelona, concretament tot succeeix al barri de Sant Andreu.
http://www.tv3.cat/pprogrames/elcordelaciutat/corSeccio.jsp

1r personatge: Jofre Murgades

- Indicis externs: té 16 anys. Físicament és un personatge d’estatura mitjana, prim, té els ulls blaus, el cabell llis i castany i despentinat, té la pell molt blanca. A l’hora de moure’s i de parlar ho fa d’una manera molt fatxenda. Vesteix roba molt informal, és a dir, pantalons molt amples i caiguts i samarretes amples. Com a complement sol dur un collaret i alguna polsera de pell i també un rellotge.

- Indicis interns: el Jofre és un personatge secundari. Ha deixat l’institut per anar a treballar amb un prestador sense escrúpols, amb l’esperança de poder ser en un futur com ell, ric, poderós i molt segur de si mateix. Es deixa influenciar molt fàcilment per ell, el té idealitzar. Aquesta desorientació és a causa que gairebé no té contacte amb la seva família, només coneixem el pare que sempre està de viatge. A aquest jove li falta l’afecte de la mare i també del pare, que està massa ocupat amb la feina. La manca de comunicació entre els dos és evident, caldria que tinguessin un ajut exterior que fes retrobar-los de nou. És un noi que sembla que gaudeix fent mal als altres i veure com pateixen per culpa seva. No té escrúpols. Es mostra com un personatge fred i poc motivat per les coses bones de la vida. A causa de la seva mala conducta ha acabat sol, ningú vol estar amb algú tan violent com ell. De la manera que es comporta no sembla gaire intel·ligent, al final sempre l’acaben enxampant.

- El seu rol: quan encara anava a l’institut tenia amics i era líder, però un líder negatiu, perquè va arribar a fer bullying a un company de classe, i fins i tot va arrossegar un altre en aquesta acció. Tampoc tenia massa respecte pels professors, per exemple, al professor d’anglès, al qual anomena sandwich, va arribar a punxar-li les rodes del cotxe. Ara que ha deixat els estudis i que treballar per al prestador el seu rol ha canviat. Ja no es relaciona amb els companys de l’institut, sinó que ho fa amb els “pinxos” que treballen per al prestador. El seu paper actualment no és el de líder sinó que és l’últim en la jerarquia; fins i tot se’n riuen d’ell i ho accepta a fi d’arribar a ser en un futur una persona sense escrúpols com el seu ídol, el prestador.

- Manera de ser que transmet: aquest personatge transmet una manera de ser d’una part dels joves de l’actualitat, que no tenen interès pels estudis, tampoc volen treballar, volen guanyar diners fàcilment, són rebels, desafien tot allò que els envolta.

2n personatge: Dhara

- Indicis externs: nascuda a l'Índia, és una jove de 20 anys, atractiva, morena, -de cabells(llargs i llisos) i de pell-, sensual. És d’estatura alta i de constitució ampla. Té una manera de caminar normal, potser el que crida més l’atenció és l’expressivitat dels seus ulls i la dolçor del seu somriure. Sol dur força braçalets, arracades i collarets típics de la seva cultura. Combina la roba occidental amb la roba típica de l’Índia. Sol vestir molt formal.

- Indicis interns: viu una situació conflictiva perquè viu entre dues cultures, l’Oriental i l’Occidental. Està molt controlada per la seva família, s'esforça a seguir les tradicions de la seva cultura, però viu el conflicte entre el que "ha de ser" (el que l'obliga la família i la cultura) i el que "vol ser" (el que l'obliguen els seus sentiments): més lliure, més independent, amb dret a estimar i estar-se amb qui estima, però la seva família li ha pactat un matrimoni amb un noi que no coneix que viu a l'Índia. És una noia valenta, riallera, sensible i intel·ligent, que lluitarà per casar-se amb aquell qui ella triï. És molt curosa a l’hora de parlar, amb el seu germà parlen l’idioma de l'Índia.

- El seu rol: al barri de Sant Andreu, la Dhara és professora de "bangra" en un bar. Les seves relacions socials amb la resta de personatges són molt bones. S’ha adaptat ràpidament al país d’acollida, parla l’idioma, normalment vesteix a la moda occidental i ha fet ràpidament amics al barri. Ha estat molt ben rebuda perquè en el moment que fuig de la tutela del seu germà veiem com uns amics li obren les portes de casa seva perquè s’hi pugui quedar.

- Manera de ser que transmet: aquest personatge transmet una manera de ser respectuosa amb les tradicions del seu país, de la seva cultura, de la seva família, però a l’hora transmet molta valentia, ja que és capaç d’enfrontar-se al seu germà gran i a tota la família per tal d’arribar a ser una persona lliure i casar-se amb algú que estimi i no pas amb qui li triïn els pares.

3r personatge: Fidel Amorós

- Indicis externs: aquest personatge té al voltant d’uns 40 anys. És alt, força atractiu, té el cabell curt amb ratlla al costat i amb una onda molt pronunciada i de color castany. No és ni gras ni prim. La seva manera de vestir és senzilla, les camises que duu no semblen pas de marca, només porta rellotge, no porta ni anell, ni collaret ni ulleres. La veu d’en Fidel és força agradable.

- Indicis interns: és un home tranquil, generós dins de les seves possibilitats, sensible, ingenu, normalment alegre, però ara passa un mal moment econòmic i està una mica deprimit. És un home faldiller, té una gran capacitat per enamorar-se. És desastrós per als negocis, ha perdut diners, custòdies de fills, cases, etc. però adora els seus fills. És just, vol pagar els seus deutes, és molt complidor i també confiat.

- El seu rol: té llogat un bar, la feina el lliga molt, té molt bona relació amb els clients, amb alguns la relació és més que la de simples clients. S’ha adaptat bé al barri. És una persona amb la qual pots confiar sempre que no es tracti de diners perquè no és que no sigui per mala fe, sinó per incapacitat d’ell amb tot el que fa referència als negocis.

- Manera de ser que transmet: aquest personatge transmet confiança, optimisme, malgrat que últimament està passant una forta crisi econòmica i a més acaba d’abandonar-lo la seva parella per un amic, és a dir, doble traïció. Així i tot, no cau en la desesperació, continua fent tot el possible per sortir-se’n.

2. Tria un anunci de televisió i fes-ne una anàlisi detallada, seguint aquests passos:

1) Indica quin anunci has triat i explica la història que presenta, com si expliquessis una pel·lícula.

L’anunci que he triat és el del nou Renault Megane Coupe. L’anunci té lloc a una ciutat europea. Es veuen diferents situacions, concretament cinc, on sempre surten dues persones, i una d’elles es sorprèn del cotxe que té el seu interlocutor.

Al final de l’anunci podem veure el cotxe al complet i circulant per una carretera solitària entre muntanyes mentre se sent una veu en off que diu que el nou Renault Megane no deixa indiferent a ningú, a més, et diu usant el verb en imperatiu “vine a la xarxa Renault i participa en un sorteig”.

2) Descriu els aspectes formals: en quin lloc passa, com són els personatges que intervenen, quina música sona, se sent alguna veu en off? com és? què diu?, etc.

L’anunci està ambientat en una ciutat europea. En una primera escena surten dos executius, i el de més edat es sorprèn del meravellós cotxe que té el més jove. En aquesta escena el cotxe no es veu. En la següent es veuen dos nois joves esportivament vestits i un li pregunta a l’amic si aquell és realment el seu cotxe. Aquí se’ns mostra la part del darrera del cotxe. En la tercera escena, un noi va a recollir a la seva àvia a l’aeroport, i aquesta es queda molt sorpresa de veure el cotxe que té el seu nét. Aquí ja podem veure la meitat del cotxe. A la quarta escena, un guàrdia urbà s’apropa al propietari del cotxe per preguntar-li si ell és el propietari d’aquell cotxe tan maco. A la següent, veiem una parella, on la noia es fa la mateixa pregunta, i aquí ja se’ns mostra el morro del cotxe i el símbol. Al final de l’anunci es veu el cotxe sencer en una carretera solitària envoltada de muntanyes.

El propietari del cotxe sempre té al voltant de 30 a 35 anys. Aquests físicament són ben plantats, van ben vestits i se’ls veu un nivell alt tant culturalment com econòmicament.

La música és molt repetitiva, fa d’ambient. No és el que més d’estaca.Sí se sent una veu en off a l’anunci, és una veu típica de doblador de pel·lícules, una veu molt agradable, tranquil·la i persuasiva, que presenta el nou cotxe de Renault i diu una bona qualitat del cotxe “que no deixa indiferent.” És a dir, que destacaràs per sobre dels altres, que tothom es fixarà en tu pel cotxe que condueixes. A continuació, ocupa tota la pantalla el logo de Renault amb un missatge que et diu “És hora de canviar.” A més a més, posa el telèfon i la web. Això és el llenguatge subliminal. Finalment, et convida a que vagis a la xarxa Renault a provar-lo, ja que a més entraràs en el sorteig d’un Renault Megane Coupe.

3) Fixa't en els aspectes del contingut: quin creus que és el missatge principal de l'anunci, hi ha altres missatges "secundaris"?, què creus que transmet (comprova la llista de valors del dossier)? etc.

El missatge principal que intenta transmetre l’anunci és que ha arribat el moment de canviar de cotxe. Es pot veure en cada escena el desig de tenir un cotxe igual al de l’altre. És un anunci una mica masclista ja que el posseïdor del cotxe sempre és un home, i la veu en off, que és el qui té el coneixement també.

4) Fes-ne una valoració personal: t'ha agradat? per què? A quin públic creus que va adreçat (no ho confonguis amb el tipus de personatges que surten, moltes vegades no coincideixen...)? hi has descobert detalls que en veure'l abans t'havien passat desapercebuts?, etc.

Personalment, opino que l’anunci està bé, tot i que no deixa de ser un més de tots els que ens mostren les empreses d’automobilisme. El muntatge està bé, i a l’haver una pregunta i no escoltar la resposta fa que et quedis fins al final per veure que passa.

Crec que aquest anunci va destinat principalment a un target d’entre 30 a 45 anys.

El primer cop que he vist l’anunci no havia posat atenció als indrets on es realitzava l’acció, un cop vist l’anunci diverses vegades, he pogut analitzar cadascun dels indrets. També que el cotxe s'anava ensenyant de mica en mica a mesura que avançava l'anunci.

3. Finalment, reflexiona sobre els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació, quin grau d'acord i/o desacord hi ha entre els dos contextos educatius?

Els valors que transmet l’escola i els que transmeten els mitjans de comunicació no sempre coincideixen. Quan parlem de mitjans de comunicació, ens referim especialment a la televisió, que és el mitjà que més consumeixen els nens. La ràdio i la premsa escrita gairebé no els afecta, en canvi, consumeixen molta televisió, ja sigui sols o acompanyats.

La imatge té molta força, sempre s’ha dit que una imatge val més que mil paraules. Als nens d’avui molta de la informació que reben els arriba a través de les imatges de la televisió.

Seria bo que l’escola i els mitjans de comunicació anessin en una mateixa direcció, però això no passa gaire sovint. És més, en moltes ocasions va en sentit contrari. Els valors que intenta inculcar l’escola són l’estudi, la solidaritat, la justícia, l’esperit crític, etc. en canvi, en molts programes de televisió el que es valora no és l’esforç, ni l’estudi sinó fer-se ric mitjançant actituds poc ètiques, fent muntatges, embolicant-se amb famosos i després anar-ho a vendre a programes de televisió.

I si ja entrem en el terreny de la publicitat, aquesta el que fa és estimular el consumisme, i en molts casos arribar a provocar greus perjudicis, perquè usa uns models, que si els vols imitar poden dur a les joves a l’anorèxia, o fer-se operacions d’estètica, menyspreant el risc que aquestes comporten.

Tema 2 El tractament de la informació als mitjans de comunicació

2) Tria una mateixa notícia en dos mitjans diferents accessibles a través d'Internet i publica'n els dos enllaços al teu bloc. A continuació fes un comentari de les diferències que hi perceps en relació amb el contingut i la forma en què es presenta. Fixa't especialment en el titular, els adjectius que s'utilitzen, si s'informa objectivament dels fets o s'hi introdueixen valoracions, fixa't també en les imatges o fragments de vídeo que l'acompanyen quines diferències hi ha entre els dos mitjans. Podries dir si hi veus alguna influència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans?

La notícia que he triat parla del partit de futbol entre el Barça i el Getafe que s’ha disputat fa només uns minuts.

Els dos mitjans d’Internet que he triat ha estat el portal de l’Sport i el de la secció esportiva de l’Abc.

Link Sport:
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnotícia_PK=604800&idseccio_PK=803

Link Abc:
http://www.abc.es/20090418/deportes-futbol/barcelona-derriba-otro-fantasmas-200904182212.html

Una de les diferències que hi percebo en la forma en com es presenta el contingut és el disseny de la pàgina web. En ambdues la publicitat té un lloc destacat, però en la pàgina de l’Abc, es dóna gairebé més importància a l’anunci que al contingut de la notícia que és el que realment importa a l’usuari. Els dos diaris mostren una imatge de Messi amb un jugador del Getafe lluitant per la pilota. Cal dir que a la imatge del diari Sport, el jugador del Getafe està agafant a Messi del braç, a part, aquesta imatge és una mica més gran i de més qualitat.

Ara per ara a la pàgina d’inici de l’Abc, hi ha una mini foto de Messi, posant a peu d’imatge El Barça, suma i sigue. A l’esquerra de la imatge del jugador barcelonista apareix una altra imatge, que és el doble que aquesta, on si poden veure alguns jugadors del Madrid celebrant un gol, i encara que han jugat malament posen a peu d’imatge Un Madrid de récord, aguanta el tirón del líder. En canvi, al diari Sport, hi trobem una imatge força gran de Messi.

Pel que fa al contingut, podem veure una gran diferència en el títol d’un diari i l’altre. L’Sport diu Mucho Barça, pocos goles i l’Abc El Barcelona derriba otro de sus fantasmas.

Pel que fa al text, quan llegeixes la notícia a l’Abc, t’acabes preguntant on està la crònica del partit, realment no es diu res de res, sinó que parla dels petits entrebancs que va tenir el Barça, tant a l’inici de temporada com a l’època de Rijkaard, per superar aquest equip. Frases com ... El que desveló parte de sus miserias... ara per ara no tenen cap sentit. Clarament els adjectius utilitzats al llarg de la notícia són completament diferents. No es diu res de positiu pel que fa el Barça tot i ser el clar guanyador i haver patit un arbitratge pèssim.

En canvi, el diari Sport fa una explicació molt detallada de tot el partit, explicant el millor i el pitjor del partit.

Com a suport extra l’Sport compta amb una fotogaleria de les millors imatges del partit, més informació per ampliar la notícia i la fitxa tècnica dels dos equips. Aquesta web té un disseny més atractiu que la de L’Abc.

En resum, es pot veure clarament com el diari Sport té una ideologia completament diferent de la de l’Abc. La ideologia influeix molt a l’hora de com es presenta la informació. Diguem que no sol ser gairebé mai objectiva. Tot i així, veig en el diari Sport una visió més objectiva de la situació, i de l’Abc dir que sí que apareixen valoracions de la persona al llarg de la notícia.

3) Després de fixar-te en l'apartat 3.1. posa exemples de fets que actualment siguin notícia i serveixin per a il·lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten (excepcionalitat, conseqüències per a la gent, rellevància dels personatges implicats, proximitat emocional, proximitat temporal, "efecte agenda")


Excepcionalitat: Una notícia poc habitual va ser veure com Obama prenia possessió el dia 20 de gener d’aquest any. La desfilada que es va poder veure a l’a¬vinguda de Pensilvània va servir per aclamar un president negre. Un fet molt poc habitual, excepcional. En el seu dia aquesta notícia va ocupar les portades d’arreu del món.
http://paper.avui.cat/article/mon/151896/washington/viu/avui/una/cerimonia/historica.html

Conseqüències per a la població: Una notícia que afecta a molta gent és l’atur. A Catalunya l’atur ha pujat un 15,51 per cent. És un tema molt preocupant, i per això, setmanalment van apareixent diverses notícies sobre aquest tema a diversos mitjans de comunicació.
http://www.avui.cat/article/economia//28555/latur/puja/catalunya/cent.html

Rellevància dels personatges implicats: La segona adopció d’una nena, de Malawi, de la cantant nord-americana Madonna ha provocat força rebombori. El que en un principi hauria de ser una simple i discreta adopció s’ha convertit en notícia de tots els mitjans.
http://www.avui.cat/article/people//3930/madonna/sospitosa/subornar/inspector/ladopcio/fill/malawi.html

Proximitat emocional: A la majoria d’estudiants ens va afectar molt tot el tema de la protesta contra el pla Bolonya. Els ciutadans de Barcelona vam poder veure la macromanifestació que va fer un llarg recorregut per tota la ciutat comtal, a més, vam poder veure les imatges de violència que es van donar en algunes de les manifestacions per la televisió, on van resultar ferits tant estudiants com periodistes.
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia//56465/saura/admet/cal/revisar/lactuacio/mossos/manifestacions/destudiants.html

Proximitat temporal: En motiu d’aquestes festes de Setmana Santa podem veure en diferents mitjans de comunicació el tema dels accidents de trànsit que hi ha hagut. Sempre es fa una comparació amb l’últim any, en aquest cas el 2008. Enguany la xifra és molt inferior als 14 morts que hi va haver a la Setmana Santa de l'any passat, de manera que la reducció de la mortalitat ha estat d'un 35%.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=603494&idseccio_PK=1006

Existència d'imatges: Demà la F1 té lloc a Shangai, la Xina és un país on aquest esport no té gaires seguidors, tot i així, gràcies a les espectaculars imatges i vídeos aquest gran premi celebrat al seu país té cada vegada més ressò entre la premsa d’allà. Gràcies a les imatges dels monoplaces és provable que molts ciutadans xinesos es sentin més atrets per les notícies que pugui generar aquest premi de la F1.
http://www.thef1.com/noticias/noticias-2009/abril-2009/sebastian-vettel-se-impone-en-el-gp-de-china

Efecte agenda: Després de les festes de Setmana Santa és moment de fer números pel que fa al sector turístic. És notícia el fet que l'oferta turística hagi baixat un 10% a causa de la crisi econòmica
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=602350&idseccio_PK=1009

4) Mira't aquest vídeo i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el contingut d'aquest tema de l'assignatura.

Després de visualitzar el vídeo, on es pot veure que hi ha una gran polèmica al voltant ja que el presentador Wyoming té una esbroncada amb una becària durant un assaig, es pot afirmar que si ha tingut tanta polèmica és pel maltractament verbal que té el Wyoming amb la noia. Al ser un presentador molt popular és el que ha creat més enrenou.

La cadena de televisió Intereconomia TV ha estat la primera qui ha mostrat aquest vídeo per tal de fer una dura crítica a la Sexta.

En un altre vídeo es pot veure la veritat sobre el vídeo del Gran Wyoming i la becària, sembla ser que el mediàtic vídeo que suposadament havia gravat algú del públic, va ser enviat pel propi programa l’Intermedio a la competència, Intereconomia. Mostrant d’aquesta manera que aquesta cadena no comprova si el vídeo és real o no, sinó que, a més a més, el difon i es fan debats criticant-lo durament.

La Sexta, tot i aconseguir un alt índex d’audiència, no crec que sigui la millor manera per aconseguir-ho mostrar aquest tipus d’imatges encara que es vulgui ridiculitzar a la competència. Aquest tipus d’actituds no s’haurien de permetre a la televisió. Si hi ha tanta rivalitat entre cadenes això és cosa d’ells, nosaltres no tenim perquè veure tot aquest tipus d’escenes que no van enlloc. Totes les cadenes tenen diferents ideologies, i ja siguin d’esquerres o de dretes no cal arribar fins aquí.

En resum, es pot afirmar que tot ha estat un muntatge, tot plegat una gran mentida. Està clar que hi ha hagut una manipulació informativa. Han pretès fer entendre a l’espectador que una cosa ha existit quan en realitat és totalment falsa. Per tant, és essencial que com a espectadors siguem crítics davant la informació que se’ns presenta.

Tema 1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses

2) Comenta quin ús acostumes a fer dels mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió) i també d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment.

Diàriament acostumo a fer bastant ús de tots els mitjans de comunicació de masses i d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment.

Premsa: Normalment llegeixo gairebé a diari la versió digital de l’Avui. Personalment trobo la versió digital més agradable que la de paper. A la digital tens tota una oferta d’enllaços relacionats amb allò que estàs llegint i que si vols, pots clicar a qualsevol d’aquests enllaços per tal d’aprofundir-hi més ja sigui amb articles del propi diari o informació externa, també tens la possibilitat de visualitzar tota una sèrie de vídeos i fotografies. A més, a la versió digital pots donar una opinió del que t’ha semblat el contingut de la notícia. Tot i així, quan tinc l’oportunitat de llegir la versió impresa bé la fullejo i aprofundeixo en aquelles notícies que trobo interessants. Utilitzo la premsa com a mitjà d’informació general.

Ràdio: Escolto la ràdio cada matí abans de sortir de casa per tal d’estar informada i com a forma d’entreteniment. Concretament sintonitzo Ràdio Flaixbac per escoltar El matí i la mare que el va parir. Aquest programa parla d’actualitat, els oients poden trucar per opinar sobre la pregunta del dia, tracten les notícies d’última hora tant a l’àmbit nacional com internacional, pel que fa a la música punxen les últimes novetats, informen de l’estat del trànsit i dels transports públics, fan trucades despertador, bromes, concursos, etc. Totes aquestes seccions són tractades en uns 40 minuts. A part d’escoltar la ràdio pels matins també la utilitzo a la tarda per escoltar música o per escoltar algun partit de futbol que no es retransmet per televisió.

Televisió: Utilitzo cada dia la televisió com a mitjà d’informació general i d’entreteniment. Alguns dels programes que veig per entretenir-me són sèries de televisió, programes d’humor i esports, hi ha d’altres programes que m’entretenen alhora que m’informo i aprenc, com són reportatges, telenotícies, documentals o programes especialitzats en certs temes. L’aparell televisiu també l’utilitzo per veure-hi pel·lícules o escolta música.

Internet: Faig ús gairebé a diari d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment. D’informació general, ja que puc escoltar la ràdio, mirar la premsa, veure la televisió, cercar informació ja sigui a les enciclopèdies, bíblies digitals o mitjançant google, de comunicació ja que utilitzo programes com el facebook, hotmail o d’altres per tal de poder-me comunicar amb els meus amics i també d’entreteniment perquè gràcies a aquest mitjà puc veure vídeos, fotografies i descarregar-me tot tipus d’arxiu. En resum, utilitzo Internet a l’hora de fer treballs i fer recerca, per comunicar-me amb d’altra gent i per oci.

3) Tria un parell dels ítems de l'apartat 1.6 C) i comenta'ls basant-te en exemples reals extrets dels propis mitjans de comunicació.

- Tots els mitjans construeixen una realitat:

Això ho podem veure com per exemple als telenotícies, on depenent del tipus d’ideologia que tingui donarà la informació des d’un punt de vista o d’un altre. Això podrà fer que ens influenciï en el nostre comportament o manera de veure el món. És per això, que hem d’educar per diferenciar la realitat d’aquesta informació que ens arriba. Hem de fer entendre que no tota la informació que veiem és real.

- Les audiències construeixen el significat dels mitjans:

L’audiència és qui decideix què vol veure, escoltar i llegir. Per exemple, pel que fa a la televisió podríem parlar de diferents espectacles (show i reality show), on s’hi manipulen els sentiments de la gent, que actualment tenen molt d’èxit o n’han tingut, com són: Gran Hermano, Supervivientes, Operación Triunfo i El diario de Patricia entre d’altres. Pel que fa a la premsa escrita revistes del cor com Hola o diaris com La Vanguardia o Marca tenen una gran tirada. A Internet, les pàgines més visitades són les relacionades amb la pornografia.

Per tant, es pot afirmar que els mitjans de comunicació emeten allò que té més audiència sigui de qualitat o no, i com a conseqüència els produeix un important benefici econòmic.

4) Després d'haver-te fixat en les característiques de cadascun dels mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio i televisió) fes-ne una comparació destacant els aspectes que tenen en comú i les diferències que hi ha entre ells.

- Característiques en comú:

El primer aspecte que tenen en comú els tres mitjans de comunicació de masses és que es dirigeixen a una gran audiència. Busquen atreure el major número de telespectadors possible, per això, tracten tot tipus de temes per arribar a tothom. Tots tres poden ser utilitzats com a mitjà d’entreteniment i d’informació general. Tots els mitjans construeixen una realitat, tenen implicacions comercials, contenen missatges ideològics i de valors i implicacions socials i polítiques. Per concloure, es pot dir que aquests mitjans fan possible la comunicació entre tots els membres de la societat global.

- Diferències:

La premsa és un mitjà que no s’utilitza únicament com a entreteniment sinó que és cercat per la formació i informació, permet tractar els problemes amb profunditat, sense l’inconvenient del temps. El lector controla l’exposició, és a dir, pot parar la seva lectura o al contrari, aprofundir-ne. La comunicació és freda i impersonal.

La ràdio es caracteritza per la senzillesa tècnica de les seves instal·lacions d’emissor i recepció. És efímera, no s’hi pot tornar enrera. Destaca per la gran velocitat per a la distribució de notícies i d’informació. Arriba a tot arreu. La ràdio acompanya el receptor a casa, al cotxe, a la feina, etc. La ràdio no està subjecta a un procés complex de confecció, impressió i distribució.

La televisió, la seva característica més important és la seva recepció a la llar com un element del grup primari, la família. És la que té una captació psicològica més forta. Utilitza el canal àudio-visual.