Tema 2 El tractament de la informació als mitjans de comunicació

2) Tria una mateixa notícia en dos mitjans diferents accessibles a través d'Internet i publica'n els dos enllaços al teu bloc. A continuació fes un comentari de les diferències que hi perceps en relació amb el contingut i la forma en què es presenta. Fixa't especialment en el titular, els adjectius que s'utilitzen, si s'informa objectivament dels fets o s'hi introdueixen valoracions, fixa't també en les imatges o fragments de vídeo que l'acompanyen quines diferències hi ha entre els dos mitjans. Podries dir si hi veus alguna influència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans?

La notícia que he triat parla del partit de futbol entre el Barça i el Getafe que s’ha disputat fa només uns minuts.

Els dos mitjans d’Internet que he triat ha estat el portal de l’Sport i el de la secció esportiva de l’Abc.

Link Sport:
http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnotícia_PK=604800&idseccio_PK=803

Link Abc:
http://www.abc.es/20090418/deportes-futbol/barcelona-derriba-otro-fantasmas-200904182212.html

Una de les diferències que hi percebo en la forma en com es presenta el contingut és el disseny de la pàgina web. En ambdues la publicitat té un lloc destacat, però en la pàgina de l’Abc, es dóna gairebé més importància a l’anunci que al contingut de la notícia que és el que realment importa a l’usuari. Els dos diaris mostren una imatge de Messi amb un jugador del Getafe lluitant per la pilota. Cal dir que a la imatge del diari Sport, el jugador del Getafe està agafant a Messi del braç, a part, aquesta imatge és una mica més gran i de més qualitat.

Ara per ara a la pàgina d’inici de l’Abc, hi ha una mini foto de Messi, posant a peu d’imatge El Barça, suma i sigue. A l’esquerra de la imatge del jugador barcelonista apareix una altra imatge, que és el doble que aquesta, on si poden veure alguns jugadors del Madrid celebrant un gol, i encara que han jugat malament posen a peu d’imatge Un Madrid de récord, aguanta el tirón del líder. En canvi, al diari Sport, hi trobem una imatge força gran de Messi.

Pel que fa al contingut, podem veure una gran diferència en el títol d’un diari i l’altre. L’Sport diu Mucho Barça, pocos goles i l’Abc El Barcelona derriba otro de sus fantasmas.

Pel que fa al text, quan llegeixes la notícia a l’Abc, t’acabes preguntant on està la crònica del partit, realment no es diu res de res, sinó que parla dels petits entrebancs que va tenir el Barça, tant a l’inici de temporada com a l’època de Rijkaard, per superar aquest equip. Frases com ... El que desveló parte de sus miserias... ara per ara no tenen cap sentit. Clarament els adjectius utilitzats al llarg de la notícia són completament diferents. No es diu res de positiu pel que fa el Barça tot i ser el clar guanyador i haver patit un arbitratge pèssim.

En canvi, el diari Sport fa una explicació molt detallada de tot el partit, explicant el millor i el pitjor del partit.

Com a suport extra l’Sport compta amb una fotogaleria de les millors imatges del partit, més informació per ampliar la notícia i la fitxa tècnica dels dos equips. Aquesta web té un disseny més atractiu que la de L’Abc.

En resum, es pot veure clarament com el diari Sport té una ideologia completament diferent de la de l’Abc. La ideologia influeix molt a l’hora de com es presenta la informació. Diguem que no sol ser gairebé mai objectiva. Tot i així, veig en el diari Sport una visió més objectiva de la situació, i de l’Abc dir que sí que apareixen valoracions de la persona al llarg de la notícia.

3) Després de fixar-te en l'apartat 3.1. posa exemples de fets que actualment siguin notícia i serveixin per a il·lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten (excepcionalitat, conseqüències per a la gent, rellevància dels personatges implicats, proximitat emocional, proximitat temporal, "efecte agenda")


Excepcionalitat: Una notícia poc habitual va ser veure com Obama prenia possessió el dia 20 de gener d’aquest any. La desfilada que es va poder veure a l’a¬vinguda de Pensilvània va servir per aclamar un president negre. Un fet molt poc habitual, excepcional. En el seu dia aquesta notícia va ocupar les portades d’arreu del món.
http://paper.avui.cat/article/mon/151896/washington/viu/avui/una/cerimonia/historica.html

Conseqüències per a la població: Una notícia que afecta a molta gent és l’atur. A Catalunya l’atur ha pujat un 15,51 per cent. És un tema molt preocupant, i per això, setmanalment van apareixent diverses notícies sobre aquest tema a diversos mitjans de comunicació.
http://www.avui.cat/article/economia//28555/latur/puja/catalunya/cent.html

Rellevància dels personatges implicats: La segona adopció d’una nena, de Malawi, de la cantant nord-americana Madonna ha provocat força rebombori. El que en un principi hauria de ser una simple i discreta adopció s’ha convertit en notícia de tots els mitjans.
http://www.avui.cat/article/people//3930/madonna/sospitosa/subornar/inspector/ladopcio/fill/malawi.html

Proximitat emocional: A la majoria d’estudiants ens va afectar molt tot el tema de la protesta contra el pla Bolonya. Els ciutadans de Barcelona vam poder veure la macromanifestació que va fer un llarg recorregut per tota la ciutat comtal, a més, vam poder veure les imatges de violència que es van donar en algunes de les manifestacions per la televisió, on van resultar ferits tant estudiants com periodistes.
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia//56465/saura/admet/cal/revisar/lactuacio/mossos/manifestacions/destudiants.html

Proximitat temporal: En motiu d’aquestes festes de Setmana Santa podem veure en diferents mitjans de comunicació el tema dels accidents de trànsit que hi ha hagut. Sempre es fa una comparació amb l’últim any, en aquest cas el 2008. Enguany la xifra és molt inferior als 14 morts que hi va haver a la Setmana Santa de l'any passat, de manera que la reducció de la mortalitat ha estat d'un 35%.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=603494&idseccio_PK=1006

Existència d'imatges: Demà la F1 té lloc a Shangai, la Xina és un país on aquest esport no té gaires seguidors, tot i així, gràcies a les espectaculars imatges i vídeos aquest gran premi celebrat al seu país té cada vegada més ressò entre la premsa d’allà. Gràcies a les imatges dels monoplaces és provable que molts ciutadans xinesos es sentin més atrets per les notícies que pugui generar aquest premi de la F1.
http://www.thef1.com/noticias/noticias-2009/abril-2009/sebastian-vettel-se-impone-en-el-gp-de-china

Efecte agenda: Després de les festes de Setmana Santa és moment de fer números pel que fa al sector turístic. És notícia el fet que l'oferta turística hagi baixat un 10% a causa de la crisi econòmica
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=602350&idseccio_PK=1009

4) Mira't aquest vídeo i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el contingut d'aquest tema de l'assignatura.

Després de visualitzar el vídeo, on es pot veure que hi ha una gran polèmica al voltant ja que el presentador Wyoming té una esbroncada amb una becària durant un assaig, es pot afirmar que si ha tingut tanta polèmica és pel maltractament verbal que té el Wyoming amb la noia. Al ser un presentador molt popular és el que ha creat més enrenou.

La cadena de televisió Intereconomia TV ha estat la primera qui ha mostrat aquest vídeo per tal de fer una dura crítica a la Sexta.

En un altre vídeo es pot veure la veritat sobre el vídeo del Gran Wyoming i la becària, sembla ser que el mediàtic vídeo que suposadament havia gravat algú del públic, va ser enviat pel propi programa l’Intermedio a la competència, Intereconomia. Mostrant d’aquesta manera que aquesta cadena no comprova si el vídeo és real o no, sinó que, a més a més, el difon i es fan debats criticant-lo durament.

La Sexta, tot i aconseguir un alt índex d’audiència, no crec que sigui la millor manera per aconseguir-ho mostrar aquest tipus d’imatges encara que es vulgui ridiculitzar a la competència. Aquest tipus d’actituds no s’haurien de permetre a la televisió. Si hi ha tanta rivalitat entre cadenes això és cosa d’ells, nosaltres no tenim perquè veure tot aquest tipus d’escenes que no van enlloc. Totes les cadenes tenen diferents ideologies, i ja siguin d’esquerres o de dretes no cal arribar fins aquí.

En resum, es pot afirmar que tot ha estat un muntatge, tot plegat una gran mentida. Està clar que hi ha hagut una manipulació informativa. Han pretès fer entendre a l’espectador que una cosa ha existit quan en realitat és totalment falsa. Per tant, és essencial que com a espectadors siguem crítics davant la informació que se’ns presenta.

Tema 1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses

2) Comenta quin ús acostumes a fer dels mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió) i també d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment.

Diàriament acostumo a fer bastant ús de tots els mitjans de comunicació de masses i d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment.

Premsa: Normalment llegeixo gairebé a diari la versió digital de l’Avui. Personalment trobo la versió digital més agradable que la de paper. A la digital tens tota una oferta d’enllaços relacionats amb allò que estàs llegint i que si vols, pots clicar a qualsevol d’aquests enllaços per tal d’aprofundir-hi més ja sigui amb articles del propi diari o informació externa, també tens la possibilitat de visualitzar tota una sèrie de vídeos i fotografies. A més, a la versió digital pots donar una opinió del que t’ha semblat el contingut de la notícia. Tot i així, quan tinc l’oportunitat de llegir la versió impresa bé la fullejo i aprofundeixo en aquelles notícies que trobo interessants. Utilitzo la premsa com a mitjà d’informació general.

Ràdio: Escolto la ràdio cada matí abans de sortir de casa per tal d’estar informada i com a forma d’entreteniment. Concretament sintonitzo Ràdio Flaixbac per escoltar El matí i la mare que el va parir. Aquest programa parla d’actualitat, els oients poden trucar per opinar sobre la pregunta del dia, tracten les notícies d’última hora tant a l’àmbit nacional com internacional, pel que fa a la música punxen les últimes novetats, informen de l’estat del trànsit i dels transports públics, fan trucades despertador, bromes, concursos, etc. Totes aquestes seccions són tractades en uns 40 minuts. A part d’escoltar la ràdio pels matins també la utilitzo a la tarda per escoltar música o per escoltar algun partit de futbol que no es retransmet per televisió.

Televisió: Utilitzo cada dia la televisió com a mitjà d’informació general i d’entreteniment. Alguns dels programes que veig per entretenir-me són sèries de televisió, programes d’humor i esports, hi ha d’altres programes que m’entretenen alhora que m’informo i aprenc, com són reportatges, telenotícies, documentals o programes especialitzats en certs temes. L’aparell televisiu també l’utilitzo per veure-hi pel·lícules o escolta música.

Internet: Faig ús gairebé a diari d’Internet com a mitjà d’informació general, de comunicació i d’entreteniment. D’informació general, ja que puc escoltar la ràdio, mirar la premsa, veure la televisió, cercar informació ja sigui a les enciclopèdies, bíblies digitals o mitjançant google, de comunicació ja que utilitzo programes com el facebook, hotmail o d’altres per tal de poder-me comunicar amb els meus amics i també d’entreteniment perquè gràcies a aquest mitjà puc veure vídeos, fotografies i descarregar-me tot tipus d’arxiu. En resum, utilitzo Internet a l’hora de fer treballs i fer recerca, per comunicar-me amb d’altra gent i per oci.

3) Tria un parell dels ítems de l'apartat 1.6 C) i comenta'ls basant-te en exemples reals extrets dels propis mitjans de comunicació.

- Tots els mitjans construeixen una realitat:

Això ho podem veure com per exemple als telenotícies, on depenent del tipus d’ideologia que tingui donarà la informació des d’un punt de vista o d’un altre. Això podrà fer que ens influenciï en el nostre comportament o manera de veure el món. És per això, que hem d’educar per diferenciar la realitat d’aquesta informació que ens arriba. Hem de fer entendre que no tota la informació que veiem és real.

- Les audiències construeixen el significat dels mitjans:

L’audiència és qui decideix què vol veure, escoltar i llegir. Per exemple, pel que fa a la televisió podríem parlar de diferents espectacles (show i reality show), on s’hi manipulen els sentiments de la gent, que actualment tenen molt d’èxit o n’han tingut, com són: Gran Hermano, Supervivientes, Operación Triunfo i El diario de Patricia entre d’altres. Pel que fa a la premsa escrita revistes del cor com Hola o diaris com La Vanguardia o Marca tenen una gran tirada. A Internet, les pàgines més visitades són les relacionades amb la pornografia.

Per tant, es pot afirmar que els mitjans de comunicació emeten allò que té més audiència sigui de qualitat o no, i com a conseqüència els produeix un important benefici econòmic.

4) Després d'haver-te fixat en les característiques de cadascun dels mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio i televisió) fes-ne una comparació destacant els aspectes que tenen en comú i les diferències que hi ha entre ells.

- Característiques en comú:

El primer aspecte que tenen en comú els tres mitjans de comunicació de masses és que es dirigeixen a una gran audiència. Busquen atreure el major número de telespectadors possible, per això, tracten tot tipus de temes per arribar a tothom. Tots tres poden ser utilitzats com a mitjà d’entreteniment i d’informació general. Tots els mitjans construeixen una realitat, tenen implicacions comercials, contenen missatges ideològics i de valors i implicacions socials i polítiques. Per concloure, es pot dir que aquests mitjans fan possible la comunicació entre tots els membres de la societat global.

- Diferències:

La premsa és un mitjà que no s’utilitza únicament com a entreteniment sinó que és cercat per la formació i informació, permet tractar els problemes amb profunditat, sense l’inconvenient del temps. El lector controla l’exposició, és a dir, pot parar la seva lectura o al contrari, aprofundir-ne. La comunicació és freda i impersonal.

La ràdio es caracteritza per la senzillesa tècnica de les seves instal·lacions d’emissor i recepció. És efímera, no s’hi pot tornar enrera. Destaca per la gran velocitat per a la distribució de notícies i d’informació. Arriba a tot arreu. La ràdio acompanya el receptor a casa, al cotxe, a la feina, etc. La ràdio no està subjecta a un procés complex de confecció, impressió i distribució.

La televisió, la seva característica més important és la seva recepció a la llar com un element del grup primari, la família. És la que té una captació psicològica més forta. Utilitza el canal àudio-visual.

Reflexió de la sessió presencial

Vam començar la sessió amb una dinàmica de grups amb el doble objectiu d’anar-nos coneixent una mica entre els participants en l’assignatura, d’una banda, i anar-nos introduint al tema de l’assignatura, de l’altra. Ho vam fer contestant quatre preguntes en grups de quatre diferents per a cada pregunta. Les preguntes van ser:

a) Creus que la televisió "fa mal" a l'educació? De quina manera?

En certa manera sí que crec que la televisió “fa mal” a l’educació ja que impedeix la comunicació entre fills i pares, de vegades sol tenir una influència negativa pel que fa al llenguatge i perquè resta temps de lectura.

b) Creus que la televisió “pot ajudar” a l'educació dels nens? De quina manera?

Sí, perquè els pot mostrar com és el món real, conèixer la situació del món, d’altres cultures i aprendre idiomes. Per tant, es pot dir que la televisió reflexa la societat del moment. A més a més, aquest mitjà audiovisual mitjançant imatges ens ajuda a entendre del que s’està parlant.

c) De qui creus que és “la culpa” que les televisions facin determinats programes i no en facin d'altres?

La culpa és de l’audiència. Les televisions fan programes que intentin arribar a tot el públic televisiu. Quan més telespectadors tingui un programa, més diners rebrà la cadena de televisió gràcies als anuncis, i missatges de text, en cas que se’n puguin enviar.

d) Què creus que s'hauria de fer des de l'escola en relació amb la televisió?

S’hauria de parlar amb els nens i els pares, per tal que esdevinguin crítics amb els programes televisius. Els mestres hem de fomentar els programes educatius.

A continuació, vam comentar alguns conceptes clau en relació amb el contingut de l’assignatura:

El contingut de l’assignatura és sobre els mitjans de comunicació social i la seva relació amb l’educació. Els mass-media sempre ens donen un missatge, nosaltres sabem qui ens el transmet però, els anunciants no i els interessaria molt poder conèixer el target. Els mitjans de comunicació de masses són la televisió, la ràdio i Internet.

La televisió és una empresa, on l’objectiu principal és obtenir el màxim benefici que sigui possible produint una cosa i venent-la. Una font econòmica d’aquest mitjà són els impostos que paga la societat. A més a més, la televisió guanya diners amb els anuncis, que usarà l’audiència per encarir-los. Actualment, una altra font d’ingressos per a la televisió són els missatges de text.

Introducció

Em dic Laura, sóc alumna de 2n de magisteri de llengües estrangeres. He triat aquesta assignatura ja que la descripció i els continguts d'aquesta em van resultar interessants i, a més a més, perquè el món de la comunicació m'agrada bastant. Espero que en aquesta assignatura d’Educació en comunicació pugui arribar a adquirir nous coneixements. Crec que és important tenir certa coneixença sobre aquest tema ja que aquests mitjans formen part de l’educació. Com a futura mestra sé que haig de fer un bon ús dels diferents mitjans de comunicació i he de desenvolupar en els meus futurs alumnes un sentit crític per tal que esdevinguin persones autònomes i no analfabetes mediàtiques. Cal construir una societat de la informació on les tecnologies comunicatives siguin una eina de transformació.
Els mestres hem de donar criteris als alumnes per tal que puguin observar com la comunicació mediàtica els influeix.